MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES SORDES 2012
La Federació Mundial de Persones Sordes va establir el 1958 el DIA
INTERNACIONAL DE LES PERSONES SORDES i més tard, la SETMANA
INTERNACIONAL DE LES PERSONES SORDES. La setmana se celebra per tal de
commemorar aquest esdeveniment històric que té lloc l'últim diumenge del
mes de setembre amb diferents activitats i marxes reivindicatives arreu
de tot elplaneta.
Des de 1979, la Federació de Persones Sordes de Catalunya i les seves
actuals 31 associacions afiliades treballem per garantir els drets
fonamentals de les persones sordes, lluitem contra la nostra exclusió
social i per eliminar les barreres de comunicació que es produeixen a
diari. Tanmateix, també s'han produït avenços importants en els últims
anys que han permès a les persones sordes millorar la seva condició
humana, però seguim tenint la necessitat i el dret de participar en
igualtat de condicions. Per això és necessari que se'ns garanteixi
l'accés a la comunicació i a la informació. Totes les esferes de la vida
pública han d'estar lliures d'obstacles perquè els nostres drets
fonamentals es facin efectius.
En temps de crisi econòmica no hem d'oblidar que les persones sordes
són especialment vulnerables a les fluctuacions del mercat financer i
laboral. Cap projecte de vida es pot construir sense accés a l'ocupació
ni una formació adequada i accessible. Per tot això, i per no quedar
exclosos del mercat laboral, és necessari que els poders públics
garanteixin els nostres drets i adoptin mesures encaminades a afavorir
tant la promoció d'ocupació com la inserció laboral.
L'educació segueix sent una de les nostres prioritats, seguim
lluitant perquè els pares i mares tinguin el ple dret de triar per als
seus fills i filles sords una educació inclusiva amb el suport de la
llengua de signes i que puguin optar per la modalitat bilingüe, tal com
estableix la Llei 17/2010 de la Llengua de Signes Catalana, amb totes
les garanties necessàries per evitar les conseqüències negatives que
poden sorgir entre els estudiants sords si no accedeixen a una formació i
informació completa. La Conselleria d'Ensenyament hauria d'iniciar el
més aviat possible un procés de normalització de la LSC a l’àmbit
educatiu i implementar-la com a eina eficaç, que permeti un ple accés
als continguts curriculars educatius, així com també tenir una visió
natural de la LSC com una llengua més en la vida de qualsevol alumne
sord, independentment del seu grau de sordesa i del desenvolupament de
la llengua oral i escrita.
És imprescindible disposar de serveis d'interpretació, que siguin
gratuïts i universals, amb la garantia plena als diferents sectors de
l'Administració Pública eliminant eficaçment les barreres de
comunicació.
Som una comunitat que ha de poder triar, aprendre i utilitzar la seva
llengua en els diferents àmbits de la vida pública, tal com recullen la
Convenció Internacional per a les Persones Discapacitades de l'ONU i la
Llei 17/2010 de la Llengua de Signes Catalana. Això vol dir que tenim
una llengua protegida pel govern de la Generalitat i recolzada
institucionalment pel Parlament de Catalunya. Així mateix, desitgem que
l'Avantprojecte de Llei d'Accessibilitat iniciï la seva tramitació
parlamentària per la via d'urgència sense que aquesta es vegi afectada
pel moment d'inestabilitat política actual.
Tanmateix, moltes vegades es produeix la trista realitat que després
de celebrar les lleis aprovades pel Parlament, no es compleixen o perden
la seva força amb el pas dels dies. Per això, animem a les persones
sordes a que emprenguin tantes accions legals com siguin necessàries en
l'àmbit de la Justícia per garantir el correcte funcionament de les
mateixes. Un clar exemple d'això el podem trobar en l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya, que diu textualment en el seu article 50.6:
"Els
poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana i
les condicions que permetin arribar a la igualtat de les persones amb
sordesa que optin per aquesta llengua, que ha de ser objecte
d'ensenyament, protecció i respecte".
D'altra banda, la Llei 17/2010, de 3 de juny, de la Llengua de Signes
Catalana, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya garanteix
textualment el següent:
a) Reconèixer la llengua de signes catalana com a
sistema lingüístic i regular-ne l’ensenyament i la protecció des dels
poders públics, d’acord amb l’article 50.6 de l’Estatut d’autonomia.
b) Regular l’aprenentatge, la docència i la
interpretació de la llengua de signes catalana i establir els òrgans de
recerca i sistematització, d’assessorament i de participació social en
les polítiques públiques en aquest àmbit.
c) Garantir el principi d’igualtat de tracte i
d’oportunitats entre dones i homes com a principi informador que cal
integrar i observar en la interpretació i en l’aplicació de la normativa
reguladora de la llengua de signes catalana.
d) Difondre l’existència i el coneixement de la llengua de signes catalana dins l’àmbit lingüístic català.
També volem construir una societat més igualitària per les dones
sordes, que sovint pateixen múltiples formes de discriminació pel fet de
ser dones i sordes. El mateix per al grup de majors, infància,
joventut, LGTB, immigrants, persones sordcegues i persones sordes amb
altres discapacitats que conformen un univers humà amb necessitats
específiques, que mereixen ser tingudes en compte i que requereixen
propostes concretes adaptades a cada situació. NO AL'EXCLUSIÓ SOCIAL DE
LES PERSONES SORDES!
Barcelona, 28 de Setembre de 2012.
MANIFIESTO DEL DIA INTERNACIONAL DE LAS PERSONAS SORDAS 2012
La Federación Mundial de Personas Sordas estableció en 1958 el DIA
INTERNACIONAL DE LAS PERSONAS SORDAS y más tarde, la SEMANA
INTERNACIONAL DE LAS PERSONAS SORDAS. La semana se celebra con el fin de
conmemorar este evento histórico que tiene lugar el último domingo del
mes de Septiembre con diferentes actividades y marchas reivindicativas
que secelebran en todo el planeta.
Desde 1979, la Federació de Persones Sordes de Catalunya y sus
actuales 31 asociaciones afiliadas trabajamos para garantizar los
derechos fundamentales de las personas sordas, luchar contra nuestra
exclusión social y eliminar las barreras de comunicación que se producen
diariamente. No obstante, también se han producido avances importantes
en los últimos añosque han permitido a las personas sordas mejorar su
condición humana pero seguimos teniendo la necesidad y el derecho de
participar en igualdad de condiciones. Para ello es necesario que se nos
garantice el acceso a la comunicación y a la información. Todas las
esferas de la vida pública deben estar libres de obstáculos para que
nuestros derechos fundamentales se hagan efectivos.
En tiempos de crisis económica no debemos olvidar que las personas
sordas son especialmente vulnerables a los vaivenes del mercado
financiero y laboral. Ningún proyecto de vida se puede construir sin
acceso al empleo ni una formación adecuada y accesible. Por todo esto, y
para no quedar excluidos del mercado laboral, es necesario que los
poderes públicos actúen como garantes de nuestros derechos y adopten
medidas encaminadas a favorecer tanto la promoción de empleo como la
inserción laboral.
La educación sigue siendo una de nuestras prioridades, seguimos
luchando para que los padres y madres tengan el pleno derecho de elegir
para sus hijas e hijos sordos una educación inclusiva con el soporte de
la lengua de signos y que puedan optar por la modalidad bilingüe, tal y
como se establece en la ley 17/2010 de la Lengua de Signos Catalana, con
todas las garantías necesarias para evitar las consecuencias negativas
que pueden surgir entre los estudiantes sordos si no acceden a una
formación e información completa. La Conselleria d´Ensenyament debería
iniciar lo más pronto posible un proceso de normalización de la LSC
dentro del ámbito educativo e implementarla como herramienta eficaz que
permita un pleno acceso a los contenidos curriculares educativos, así
como también tener una visión natural de la LSC como una lengua más en
la vida de cualquier alumno sordo, independientemente de su grado de
sordera y del desarrollo de la lengua oral y escrita.
Es imprescindible disponer de servicios de interpretación, que sean
gratuitos y universales con la garantía plena de los diferentes sectores
de la Administración Pública para eliminar eficazmente las barreras de
comunicación.
Somos una comunidad que debe poder elegir, aprender y usar su lengua
en los distintos ámbitos de la vida pública, tal y como recogen la
Convención Internacional para las Personas Discapacitadas de la ONU y la
Ley 17/2010 de la Lengua de Signos Catalana. Esto significa que tenemos
una lengua protegida por el gobierno de la Generalitat y respaldada
institucionalmente por el Parlament de Catalunya. Asimismo, deseamos que
el Anteproyecto de Ley de Accesibilidad inicie su tramitación
parlamentaria por la vía de urgencia sin que ésta se vea afectada por el
momento de inestabilidad política actual.
No obstante, muchas veces se produce la triste realidad que, después
de celebrar las leyes aprobadas por el parlamento, no se cumplen o
pierden su fuerza con el paso de los días. Por esta razón, animamos a
las personas sordas a que emprendan tantas acciones legales como sean
necesarias en el ámbito de la Justicia para garantizar el correcto
funcionamiento de las mismas.
Un claro ejemplo de esto lo podemos encontrar en el Estatuto de
Autonomía de Catalunya, que dice textualmente en su artículo 50.6:
“Los
poderes públicos deben garantizar el uso de la Lenguade Signos Catalana
y las condiciones que permitan alcanzar la igualdad de las personas con
sordera que opten por esta lengua, que debe ser objeto de enseñanza,
protección y respeto”.
Por otro lado, la Ley 17/2010, del 3 de junio, de la Lengua de Signos
Catalana; aprobada por unanimidad en el Parlament de Catalunya
garantiza textualmente lo siguiente:
a) Reconocer la lengua de signos catalana como
sistema lingüístico y regular la enseñanza y protección de la misma
desde los poderes públicos, de conformidad con el artículo 50.6
delEstatuto de Autonomía.
b) Regular el aprendizaje, la docencia y la
interpretación de la Lengua de Signos Catalana y establecer los órganos
de investigación y sistematización, de asesoramiento y de participación
social en las políticas públicas en dicho ámbito.
c) Garantizar el principio de igualdad de trato y
de oportunidades entre mujeres y hombres como principio informador que
es preciso integrar y observar en la interpretación y en la aplicación
de la normativa reguladora de la Lengua de Signos Catalana.
d) Difundir la existencia y el conocimiento de la Lengua de Signos Catalana dentro del ámbito lingüístico catalán.
También deseamos construir una sociedad más igualitaria para las
mujeres sordas, que a menudo sufren múltiples formas de discriminación
por el hecho de ser mujeres y sordas. Lo mismo para el grupo de mayores,
infancia, juventud, LGTB, inmigrantes, personas sordociegas y personas
sordas con otras discapacidades que conforman un universo humano con
necesidades específicas, que merecen ser tenidas en cuenta y que
requieren propuestas concretas adaptadas a cada situación. ¡NO A LA
EXCLUSIÓN SOCIAL DE LAS PERSONAS SORDAS!
Barcelona, 28 de Septiembre de 2012.
)
